Una altra estació, un altre túnel. Centenars de rostres que es miren i no es veuen. Milers de pensaments aïllats en closques individuals. Sento la remor dels motors que bramen enmig de la foscor. Pujo el volum dels meus auriculars. Una altra estació, un altre túnel. L’ensopiment del matí ajuda a suportar l’angoixa de l’estretor i la proximitat inevitable de centenars de persones.