Una altra estació, un altre túnel. Centenars de rostres que es miren i no es veuen. Milers de pensaments aïllats en closques individuals. Sento la remor dels motors que bramen enmig de la foscor. Pujo el volum dels meus auriculars. Una altra estació, un altre túnel. L’ensopiment del matí ajuda a suportar l’angoixa de l’estretor i la proximitat inevitable de centenars de persones.

Al vespre, la dona fatal i l’home irresistible es troben en un cafè amb les parets de color ocre. Es miren als ulls; saben que aquest cop serà l’últim. Tant a l’un com a l’altre, des de fa setmanes se’ls ha anat fent evident la fragilitat del fil que els havia unit d’ençà de tres anys i que els feia trucar-se a totes hores i viure l’un per l’altre; un desfici tal que ni les tardes de diumenge no eren avorrides. Ara el fil està a punt de trencar-se. Ha arribat el moment de posar en dubte l’amor que tenen i, doncs, plegar. Abans es veien gairebé cada dia, i el dia que no es veien es telefonaven. En les últimes setmanes a penes s’han vist tres cops, i no han estat trobades alegres. Sense haver-s’ho dit, tots dos saben que la trobada d’avui és acomiadar-se irremissiblement. Han arribat a un punt tal de compenetració que a cap dels dos no li cal explicitar que s’avorreixen perquè tots dos se n’adonen simultàniament. S’agafen de la mà i recorden (cadascun per ell mateix, en silenci) la perfecció fornicaria a que han arribat últimament: ells mateixos se’n meravellen. No és gens estrany que, al costat d’acrobàcies així, la resta de les seves vides els sembli ensopida. Fan el cafè, es diuen adéu i se’n van cadascun pel seu costat. Ella ha quedat per sopar amb un home, ell ha quedat per sopar amb una dona.
Després de les postres, la dona fatal triga hora i mitja a ficar-se al llit amb l’home que ha quedat. L’home irresistible en triga tres, a ficar-se al llit amb la seva acompanyant. Tots dos es troben fent-ho de manera tan maldestra que s’emocionen. Els queda per recórrer un camí ben llarg, fins a arribar amb els nous amants a la perfecció a què acaben de dir adéu aquest vespre, amb un cafè.

El determini, Quim Monzó.