Dilluns dia 4 de febrer vàrem partir de viatge d’estudis Andorra. Ha estat el nostre darrer viatge junts i sempre el recordaré.
Hem passat molts de moments junts: hores de bus, esquiades, menjades amb molta proteïna, xerrades, rialles, cantades… També vàrem gaudir de les aigües de caldea on vàrem quedar ben pansidets.
Ha estat molt divertit. Gràcies generació 1992!!
Eren temps de canvis per viure amb intensitat, eren temps que pronosticaven llum.
Mai teníem peles, sempre anàvem penjats, però al final sempre ens quedava el futur. Compràvem llibres de lectures estranyes, viatjàvem junts a les vacances d’estiu.
Somniàvem que un dia marxaríem de casa,per viure junts en el nostre propi niu.
Sovint, de nit, recordo els meus companys. Com podria reviure de nou tots aquells anys.
Han passat els anys més ràpid del que havíem pactat i ja fa temps que no sé res d’aquell grup.
No vull pensar que tot ha quedat enllà i ja sé que això no és culpa de ningú.
Passàvem hores fent fum a la plaça, bevíem birres a la vora del riu.
Parlàvem d’uns hipotètics orgasmes, i somniàvem que un dia serien de debò.
