Una illeta polida
Hi ha una illeta enmig de la mar, de sa que tothom parla l’haurem de visitar. Allà tot es verd, ses florscreixen salvatges, canten es pardals i hi ha formoses platges.
Quan arribàrem vàrem anar a caminar per un caminet petitet per dins del camp. I de colp, quina sorpresa! Un “lletrero” que posava
“Prohibido el paso. Esto es propiedad privada”
Merda, merda, que passa aquí, això es de tothom, ningú pot tallar un camí
Prompte, prompte, mos ho fotran tot, quedarem sense res i haurem de fugir tots.
Molt estranyats d’allí mo’n vàrem ‘nar amb sa idea d’anar-mo’n a nedar
A una platja petiteta i amb arena però es camí el tallava una cadena
Saltàrem sa cadena i un home va sortir amb un garrot en sa mà i fotent un munt de crits
No sabíem lo que deia perquè parlava estranger “no salten de cadenen es prrivaten joderrr”
Merda, merda, que passa aquí, això és de tothom, ningú pot tallar un camí
Prompte, prompte, mos ho fotran tot, quedarem sense res i haurem de fugir tots
Si això no s’atura acabarà malamen posem-hi remei, tothom està molt calent. Si tots mos ajuntam ho podrem arreglari han es que no li agradi que se’n vagi a cagar.
D’aquí 20 minuts examen revolució Francesa
